A l’estació de trens Nanu Oya, situada a uns 27 km de Sri Lanka, m’hi espera un ricksahaw, un carruatge lleuger de dues rodes, el qual, en aquesta ocasió, és estirat per un jove autòcton.
Un cop al damunt del vehicle -força comú en els països asiàtics-, iniciem el trajecte que ens ha de portar fins a les vastes plantacions de te de l’illa.
Seguim una carretera, plena de sotracs i revolts inesperats, que ens acosta al verd de les plantacions de te.
Ens envolta el verd de les plantacions de te, una extensa superfície que abasta centenars d’hectàrees, en les quals, a mesura que avancem, s’hi distingeixen els colors vistosos dels abillaments de les tea pluckers, dones que recullen a mà, una per una, les fulles amb les quals s’elabora un dels tes més valorats arreu del món: el ceilan.
Equipades amb unes cistelles lligades a l’esquena amb cordills i amb el tercer ull pintat al front, que ens recorda el seu origen tàmil, les tea pluckers recullen, de forma extremadament àgil, les fulles més adequades per a la preparació del te. Al llarg del dia, cada cop que la cistella és plena, se succeeix idèntica operació de buidatge, consistent en dipositar les fulles recol·lectades dins de la maquinària processadora.
Feta la recol·lecció diària, a l’acabar la jornada, m’acosto fins al magatzem de la plantació per a provar, per fi, les fulles recol·lectades. Resulta del més satisfactori, prendre’s una tassa de ceilan, tot i contemplant la magnífica imatge de les plantacions. Un autèntic or líquid, ja que, cada glop, un plaer; el delicat moviment de la cullereta, una alenada d’aromes i sabors.